Amb qui vaig jo a l'opereta geopolítica? Sempre, sempre amb els mateixos: amb els balutxis! (És a dir, amb els comanxes. És a dir, amb els catalans).

El moll de l'os de l'afer. Us sento fer proclames sobre el vitalisme nord-americà i el renaixement d'occident, però jo sols veig les formes més degradades d'obscurantisme i nihilisme.

Aquest 2025 se m'ha espatllat un disc dur, he perdut un ebook i un camió ha passat per sobre del meu mòbil. Sé llegir els senyals: desacoblament del món digital; del món fals. Diu una dita bantú que "Allò que et sia donat, agafa-ho. L'esperit mai no dóna dues vegades."

Avui passegem amb l’Enric Vila per les runes de l’Europa de la postguerra i observem els traumes polítics i emocionals que la condicionen. Un tema més d’actualitat que mai ara que aquell ordre trontolla i els europeus ens volem repensar en un batre d'ulls. patreon.com/posts/12470179…

Començo a sospitar que aquests personatges són senzillament malastrucs. discourseblog.com/p/did-meeting-…

Si no queda altre remei que morir-se, almenys que et facin una elegia tan afinada com la de l'Enric Vila al Lluís Prenafeta: "un home d’una fortalesa interior fora del comú." elnacional.cat/ca/opinio/llui…

Cada any el mateix: no sé si em fa més content que començi l'estiu i la calor irrevocable o que no quedi ni una pepa que no se'n planyi.

Consells que no caduquen d'autors que tampoc caduquen.

Vet aquí el bonic hemípter que he trobat passejant pel meu barret. Per si l'estació no fos prou dolça, 'a l'estiu tota cuca viu" i els entomòlegs frustrats trobem una mica de consol.

M'haureu d'explicar bé de quina manera la destrucció de les regles de la guerra, l'erosió de la distinció entre civils i militars, l'auge de la força sense restriccions dels estats i el poder en mans de llunàtics millora la situació dels catalans, perquè no ho acabo de veure.

A Casablanca anem tan ben sintonitzats que l'Enric Vila ha publicat aquest episodi hores abans del meu retorn, molts anys després, a Croàcia i Bòsnia. I amb sort servirà per fer veure que sempre hi ha maneres més bones d'arreglar les coses que fotent-se cops de cap com els bocs.

La mateixa gent -en algun cas literalment- clavant la mateixa enredada amb els mateixos arguments de pa i rave, però vint anys després. I els europeus, amb els catalanets al capdavant, fent reverències. No tenim remei.

Mai és mal moment per recordar això que explica l'Abel, volta de canó de totes les falòrnies imperialistes russes d'ahir, d'avui i de demà.