Mireu la Tertúlia, com entra triomfant, ens va de Conversa, el punt elegant

Para i fa deu euros de benzina (que no en té pas per més) i fa un vistasso a les revistes

A mi totes em provoqueu el mateix

Parli’m d’aquells móns llunyans, de les espècies per catalogar que ningú mai ha vist abans

Ni dies que sospitis que hi ha mons a seixanta pulsacions?

Sacsejant el conductor, dic: “Hem de despistar-los, que m’hi va la vida!”

El món es podria haver acabat així, mai he vist res tan clar

Diu que ha anat fent al seu aire, que ha fet vida a mil ciutats

Abans de ser a Bogatell potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho deixis tot

L’home que cada dia se’t fa més estrany, que et fa el sopar, que viu amb tu, que és sempre allà, però que ara no et fa riure com abans

No fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem... i clar, no ens passa

Feu llargues ombres que viatgin lluny

Mira els ocells, ja han arribat, torna a ser estiu

A partir de quarts de dotze ja no hi ha casualitats

I una taula al carrer per Sant Joan

Som pirates arruïnats, som infants desenganyats

Que trobis una feina de lo teu i el primer dia ja entris amb bon peu

Si vols fer una fondue en un bon restaurant

Ho sento molt si tolero la brutícia

Ja s'ha acabat el preocupar-se, visca el món i visca el Barça: catalans, la millor vida ja ha arribat!