Era un home bonhomiós, discret, afable. Mai el vaig veure alçar la veu ni buscar brega. Sempre buscava el consens. Sense protagonismes. I així mateix ha marxat: sense fer soroll, dissimuladament, sense queixar-se ni voler fer nosa. Era un bon home, el tiet.

Recuperar el plaer de dormir tapat. I el de notar, a primera hora del matí, quan surto al balcó directe del llit, l'ambient fresc sobre el cos nu. I dexondir-se. I notar un lleu calfred. I sentir-se viu. El plaer del fred, que és alegria i tot ho conserva.

Barcelona em sembla excessiva. Massa gent, massa soroll, massa vehicles. Massa estímuls. Massa turistes. Massa cara. Massa possibilitats per deixar insatisfetes. Em sembla un empatx innecessari. Cal anar-hi en petites dosis i només per motius d'estricta necessitat i fugir ràpid

El vell dilema de la quantitat i la qualitat: relacions de parella, audiències dels nous programes,viatges exòtics, llibres llegits, kg moguts al gimnàs, sèries vistes, km correguts, hores treballades... Quantitat i qualitat, heus aquí el tema. Que en fa de temps que ho tinc clar

Ha passat. Tard o d'hora hsvia de passar. Agafar en préstec de la biblioteca un llibre que no recordava haver comprat i que espera el seu torn, a casa, a la torre inestable dels pendents. M'havia passat comprar llibres que ja tenia. Ara, també, agafar-ne en préstec.

Entre pallassos, cafres, ploramiques i pirates. Trobo que podria ser un bon títol per a una ponència a un simposi. O un llibre. O fins i tot una crítica de teatre. De teatre contemporani, és clar. Potser teatre de gest, a estones de text, però sobretot un punt beckettià.

Encongir, endolcir, concentrar. Caramel·litzar. Un quilo de ceba esdevingut un tàper. Per a fer sofregits, entrepans, sopa de ceba o una quix, per exemple. Un tàper de paciència i amor. Un tàper de bona cuina, senzilla, eficaç i versàtil.

Finalment ha aparegut. Mig de casualitat, quan ja no el buscava, a la lleixa que tenia més a mà de totes i, pel motiu que fos, m'havia passat per alt. ramon Bacardit ja torno a tenir la teva tesi!, que mai havia deixat de tenir, però ja m'entens...

Sortint de la feina he anat a comprar i un cop a casa he preparat un pastís de plàtan, una quix de verdures, he escalivat pebrots i tinc un pollastre a mig fer, mentre espero que la crema de verdures es refredi una mica per triturar-la. Que es noti que començo la setmana amb son

Si em dsspisto, me la colaràs una vegada, però mai no tindràs ocasió de colar-me-la un segon cop perquè abans t'hauré fer creu i ratlla i seràs menyspreat pels segles dels segles. I així és van sumant cancel·lats i prohibits fins a convènce't que la soledat és el millor refugi.

Si en tota la demarcació de Lleida només hi ha tres quioscos de premsa, on va a comprar el diari la gent d'allà? M'explota el cap. Quan fa uns mesos va tancar el quiosc del costat de casa em va semblar una tragèdia, ara vaig a un altre que el tinc a cinc minuts a peu.

Les formigues han tornat a aparèixer al marbre de la cuina. Algun dia farà fred?

A diferència del que passa a les zones ventoses dels extrems del país, quan a Ciutat hi bufa vent la banda sonora del dia ventós és el so llunyà i constant de les sirenes d'emergències.

He baixat a comprar un Mil Fleurs de Romeo y Julieta i un robust de Flor de las Antillascper celebrar que he acabat de corregir els maleïts exàmens. I dimarts vaig descobrir el Loch Lomond, que segons va dir el botiguer és el que bevia el capità Haddock. Ja tenim la setmana feta.

▶️ Sembla que a Gerard Guerra i Ribó no li ha agradat gaire 'Boira' al TNC 🎭 Repassa tota la cartellera teatral de #Badalona i Barcelona, aquí Badalona Comunicació 👉🏿 youtu.be/fVXOArNt6So