LA POESIA D’ANTONI CLAPÉS O EL VALOR PERENNE DE L’EFÍMER Seminari a la Temerària de Terrassa A càrrec de Jaume Aulet. Dimarts 20 i 27 de maig i 3 de juny, de19:00 a 20:30. Inscripcions: a la llibreria (Goleta 7), a [email protected] o al 937224012. Preu: 30€.

Entre nosaltres: “el Papa Lleó XIV”és un heptasíl·lab perfecte que posa aquest home a un nivell comparable al del Rector de Vallfogona i del Canonge de la Seu.

«El papa Lleó XIV a tota hora va de cul i un cagarro sempre esmorza. L’home és més tossut que un mul. —— Si fem cas de l’escriptor –i ara, Monzó, no t’estovis– ja tinc l’excomunió. Doncs amén i ora pro nobis!»

EUDALD PUIG: EL MÓN, LA VIDA I LA POESIA Sabeu què poden fer, a fora, tres cadires blanques contra la fosca de la nit? Què hi ha darrere d’aquest blanc lluminós? El dijous 29 comencem a AmicsdelesArts_JM de Terrassa, un seminari sobre la poesia d’Eudald Puig escolaliteraturaterrassa.blogspot.com/2025/03/eudald…

Srs. PAU català: els alumnes han embogit comptant els versos de "Desolació" perquè vostès l'han transcrit malament. De quina web d'internet l'han copiat? Vers 11: "i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort." Vers 14: "jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort."

Per als mitjans de comunicació nostrats, les nits caloroses són “tòrrides” o “tropicals”. Sort que aviat apareixeran els “episodis de precipitació moderada” gràcies al “creixement diürn de cúmulus”. Que un dia d’aquests plourà a la tarda, vaja.

No es pot negar que les fortes tempestes d’avui també tenen un vessant positiu. A Terrassa, si més no.

La llibreria LlibreriaLaTemerària de Terrassa ho ha tornat a fer: el seu premi de novel·la del 2025 ens descobreix una gran obra: “L’anell del nibelung” d’Amadeu Fabregat. Són 15 hores de lectura infinita per a glossar les 15 hores de durada de la tetralogia wagneriana. Impressionant!

Ara mateix he acabat de llegir aquesta monografia de Mireia Sopena sobre la importància de l’Editorial Selecta durant el franquisme, publicada editorial afers. És una recerca minuciosa i rigorosa, amb nova informació de primera mà. Ens en fan falta tants, de llibres com aquest!

Vaig tard, sí. L’he llegida ara, d’una tirada. Baixauli (Manuel Baixauli) és un dels grans. Ha sabut crear un món propi, que no és ben bé simbòlic ni mític. És purament baixaulià. Suggerent i colpidor, sense res previsible. Literatura en estat pur. I aquest cop, a més, art total.

El llibre de Perec duia anys al llistat de lectures pendents. He sentit Màrius Serra dient que era el seu llibre preferit. L’estic llegint ara, en plena canícula. Tot un manual de vida –i de literatura– en un edifici. Compaginant-lo amb el còmic d’Ibáñez, la calor ni la notes!

És probablement el llibre que he llegit i rellegit més vegades. I aquest estiu, hi torno. És en Massagran de Folch i Torres qui em va convertir en lector. El meu agraïment és infinit. I és també, si no recordo malament, el primer llibre que em vaig comprar amb els meus estalvis.

Una altra lectura pendent de fa temps: el testimoni impressionant del pare de Paulina Pi de la Serra durant els anys de la guerra, a Terrassa. Més de 500 pàgines que permeten entendre per què fins i tot els que creien que la guanyaven, la guerra, en el fons també la van perdre.

Aquest dimarts, a 19:00 i al cinema Catalunya, presentació de la Fira del Llibre en Català. Miraré d’explicar-hi la importància de la literatura en la nostra vida quotidiana i per què no podem deixar mai de llegir. I ho reblaran els de Terrassa Glosa, que a més ho faran en vers!

«Un dia em vaig llevar tan d’hora que em vaig trobar a mi mateix abans d’anar a dormir. I feia tanta cara de son que no em vaig dir res.» Veniu el proper dijous a sentir aquestes coses que David Vila explica i que no sé si li passen a ell mateix o no. Valdrà la pena!

Presentació de la nova edició del llibre el proper dilluns dia 29 de setembre a les 19:00 a l’Aula Magna del Centre Cultural LaFact, amb la participació de Feliu Formosa i Jaume Aulet. Per si a algú li ve de gust de venir-hi.

Oi que ara, si poguéssiu, preguntaríeu als avis moltes coses del seu passat? A la Pepi Oller no vol que li passi això mateix amb els seus nets. Per això ha escrit unes memòries que són també el retrat generacional de molts de nosaltres. El dijous en parlarem. Valdrà la pena!

Ho tornarem a fer. El divendres dia 3 a l’Ateneu Santcugatenc. Mossèn Ventura ja ha dit que vindrà. Amb el 600. L’accés és gratuït però es veu que cal fer inscripció prèvia per tenir seient. Coses de la modernitat! Podeu fer la reserva en aquest enllaç: santcugatenc.miram.cloud/MiramModular/b…

De fa deu anys, al diari “Avui”. Malauradament el temps ha demostrat que no anava gaire desencaminat, em sembla.

Entre nosaltres: al senyor Manzano, una mica de butifarra també li anirà bé. #Barça