🔥The 9th Round of Easy Loan, Earn $40 Reward is in progress❗️ ⏰ Promotion Period: January 15th - Feburary 15th, 2025 👉 Register now and check more details at gate.io/campaigns/358

Quin és l'antònim de "fugida de cervells"? És que se m'acudeix un cas, però no sé com li haig de dir.

Entrem en els dies dels brindis per excel·lència i invoquem els de "La Traviata" del Gran Teatre del Liceu amb Núria Marín 👑, @martapontnou, Màrius Serra, Agnès Marquès, Vicenta Ndongo i Marc Balcells. Salut a tothom!🥂

Al final del "Reiterat rei tarat" la Lua Amat fa un sospir profund de prova superada. Fer-te sencer el joc lingüístic prodigiós i alhora assequible de Jordi Oriol mereix aquest alleugeriment final. Què és veritat, què és fingit i què no? La Qüestió actual ho és de l'espectacle.

12 hores més tard, encara pres per la hipnosi del "In C" de Terry Riley a l'L'Auditori. Ens continua ressonant la interpretació que n'ha fet una orquestra d'antiherois celebrant la col·lectivitat i la música.

"In C", una obra molt democràtica, a L'Auditori. 25 músics han interpretat aquest clàssic del compositor contemporani Terry Riley. N'hem fet una crònica al #TNTV3 3cat.cat/3cat/in-c-una-…

Oposar-se al teletreball parcial, quan és mínimament possible, revela tristesa, mesquinesa i, per cert, també masclisme.

D'això se'n diu una aparició de "robaescenes", quan uns secundaris es mengen el protagonista. #gaudi3cat

La gala dels #Gaudí3Cat d'aquest any és la dels "robaescenes" (quan uns secundaris es mengen el protagonista). Aquest textualment i tocant-la molt.

Hem vist un home florero. Ho sabeu, oi?

En Quico Pi de la Serra prepara la inauguració del #Barnasants30, la trentena edició del Festival BARNASANTS!. El cantautor degà de la nova cançó ens rep al Baix Montseny, on viu des de fa prop d'un any, pel #TNTV3: 3cat.cat/3cat/quico-pi-…

#TheBrutalist se sap grandiloqüent. Aquesta autoconsciència la situa en un camí relliscós i se sosté magistralment en aspectes formals (interpretacions, musicot, arquitectura, disseny de producció...) i en els implícits, potser no tant en els explícits. Tot i així, pel·liculot.

És rar, però hi ha algun "nepobaby" que el capital cultural i artístic heretat l'han sabut elevar. Tenia en Rufus Wainwright molt a prop i us asseguro que al principi estava com un flam amb l'estrena barcelonina del "Dream requiem" amb l'OBC i l'Orfeó Català, un rèquiem canònic.

Fer-se gran, tot i mirant de postergar-ho molt, et permet veure com els que et venen al darrera, com ja vas fer tu abans, confonen les tendències socials amb, senzillament, madurar. Fa gràcia aquesta confusió entre sociologia comparada i el que són biologia i psicologia simples.

L'arravatament poètic d'"El público" de Loca és indiscutible i poderós. Si aquest text "surrealista" té vocació de ser representat potser no és tan palpable. Ara, si es munta, que ho facin artistes com Marta Pazos i les formidables intèrprets de la Comedia Nacional de Montevideo.

Compte avui, tenim un exèrcit de tertulians que opinaran sense uns mínims fonaments d'antifeixisme, sense entendre que les persones són respectables, però no totes les idees de les persones són respectables, especialment, les que trepitgen la Declaració Universal de Drets Humans.

Muntar cortina fum per atenuar gran èxit col·lectiu, com és aturar momentàniament un desnonament de Casa Orsola, inflant la notícia que una persona individual va fer tweets estúpids és d'olé. Mai vist! Algú dissident fent d'extrema dreta a X! Recordem: líder de l'AfD és lesbiana.

Sí, objectivament, el que fa Mikey Madison té molt mèrit. Del més obvi, com que no havia ballat mai "lap dance", ni parlat rus, però sobretot és que "Anora" és 3 pel•lis en 1 de sola i troba el registre en les tres. La millor, l'última, dura només dos minuts i hi està fabulosa.