Doncs sí tiktok.com/@german_cafore…

El 40è Premi Ferran Soldevila s’atorga a Albert Rossich per “Del naixement del teatre modern al neoclassicisme” (Edicions UB, Institut del Teatre) Enhorabona👏🏼👏🏼 📍 Dimecres 16 de juliol, 18.30 h 📌 Palau Robert, Barcelona Acte obert al públic. T’hi esperem! #PremiFerranSoldevila

Stultorum infinitum est numerus. Però que n'hi hagi tants d'argentins, amb títol d'antropologia i de la Pompeu Fabra no és casualitat. Néixer a un cul de món, passar gana i fer estudis de merda ajuda molt. En aquest cas: Obulum date. Quatre peles, butifarra i que marxin aviat.

Ple d'idiotes dient que ve el feixisme. Però aquest no és el problema. El problema és la mala relació de la política amb la veritat. Massa anys de mentir a cor què vols i ara senzillament la gent no és creu ni uns ni altres. vilaweb.cat/noticies/extre…

Dispensin la pedanteria, però Ciceró usa molt poc la paraula «Constitució». S’estimava més dir-ne «status rei publicae »–condició estable de la república. Siguem ciceronians: ara com ara no hi ha res estable en cap Constitució (ni a Nord-amèrica ni aquí). americanprogress.org/article/the-pr…

Doncs això.

Molto a favore.

L'odi a Catalunya és exactament igual a Restar, a Follemos (NoPodemos) a la PSOE o a Vox. Millor que les competències de seguretat les tinguin els els castellans, que així es garanteixen el pa. No saben fer res d'esquerra però a españoles muy españoles no els guanya ni el Cid.

Quan penso en el meu estiu de 1975 tinc una enorme sensació de dignitat, o més ben dit d'aquell sentiment que en francès se'n diu "fierté", que vol dir al mateix temps orgull, honor, supèrbia, dignitat, autoestima i arrogancia. El noi del 75 és la meva mesura de totes les coses

Bon dia i recordeu que segons Bertrand Russell l'origen de la política és l'excitació. No us exciteu. Recordeu que en la seva pitjor forma l'excitació és autodestructiva i dediqueu-vos a l'ociositat. alcoberro.info/planes/russell…

Doncs res, que tinguin un bon estiu i no s'hi encaparrin. Expanya és el país de l'esperpent i Catalunya una primera potència mundial en la producció de consciències desgraciades. Els qui portem més de mig segle lluitant contra això també necessitem vacances.

Benvinguts els qui us incorporeu a la vida contemplativa. Quan no hi ha res a fer en la vita activa (fa riure, és així de trista!) sempre queden un hort, molts llibres, Zaz, Birkin, l'ombra del cobert i el tabac de pipa. Gros bisous i fins setembre. youtube.com/watch?v=TRvIOw…