“Justa la fusta!” perquè així metaforitzem la conformitat, el tascó que encaixa perfectament en la cavitat sobrera.
Però per què no “just a la fusta”? La precisió, el ganivet o la destral llençada que va a clavar-se al tronc de l’arbre…
El veritable feminisme pot defensar això?
Alcorà, Sura 4:34 diu:
“Els homes són els protectors i mantenidors de les dones perquè Al·là els ha fet avantatjar-les i perquè gasten dels seus béns. Les bones dones són obedients i guarden en absència allò que Al·là ha ordenat
Cap a mil morts (molts humiliats abans, torturats i massacrats) pel nou govern salafista sirià, que havia de ser tan civilitzat i equànim aliant-se amb la UE. Però com que Israel no hi és pel mig, els buròcrates europeus miren a una altra banda…
Dolors Els "països d'immigració" no existeixen. A Israel, tres de cada quatre habitants hi han nascut i el quart tenia una relació més o menys estreta amb la cultura, la llengua i els costums de la nació jueva. El que hi ha a Catalunya és una ocupació militar estrangera i una invasió
Gràcies a la Sra.Rovira (ara còmodament instal.lada a Suïssa) i al vot d’ERC per fer president Illa, ja no tenim una Catalunya Nord sinó uns Pyrenées Orientales. Eixamplant la base.
Imagineu-vos que heu escrit un llibre que està bé i heu trobat una editorial que l'ha volgut editar i hi confia.
Hi confia tant que el treurà per Sant Jordi.
És una tasca feixuga i complicada, el mercat està saturat de novetats i els punts de venda a rebentar. És difícil fer-se
Es fiquen a la política sense saber fotre res. Fent veure que treballen per als qui els paguem, aprenen a fer alguna cosa en hores de feina. I quan se’n van es col.loquen rient-se’n del que feien veure que defensaven…
vilaweb.cat/noticies/nova-…
Resumint.
Que anàven a traslladar 116 subsaharians des de Catalunya a Ciudad Real i la gent d'allà s'ha posat tant agressiva, que es queden a Catalunya
Però els racistes som els catalans
#catalanofòbia elpais.com/espana/2025-04…
He sortit en un pictograma de l’ARA en l’òrbita d’AC. Ja sé que no serveix de res perquè alguns periodistes han de dir-hi la seva sense engaltar ni contrastar, però vull deixar aclarit per enèsima vegada que no hi tinc res a veure, i menys amb alguns dels seus dirigents.
Fa vint anys vaig escriure aquest article del quan no renego encara que avui el redactaria d’una altra manera.
Un cop llegit el que llegeixo i sentit el que sento, no em sé estar de ressuscitar-lo
Ni ‘El meu avi’ ni cap altra!