🔥The 9th Round of Easy Loan, Earn $40 Reward is in progress❗️ ⏰ Promotion Period: January 15th - Feburary 15th, 2025 👉 Register now and check more details at gate.io/campaigns/358

La fulla, sap, ho porta a la sang de fulla que a la primavera tornarà a ser fulla. Quanta, quanta guerra…

Aviat no podrem anomenar Catalunya. N'haurem de dir el país a tants quilòmetres de Madrid. Carta a Joan Sales, 1981

Aviat haurem d'anar amb el cap tocant a terra assenyalats amb el dit perquè vam néixer catalans. Carta a Joan Sales, 1981

La llengua és l'ànima d'un país i mereix moltes atencions. Entrevista de Carme Alcalde, 1976

Un secret explicat és un secret mort. El senyor i la lluna

Vaig a veure què passa amb el vent i les flors. Pròleg a 'La plaça del Diamant', 1982

De petita vivia meravellada. Pròleg a Quanta, quanta guerra…

Hi ha hagut moments que per una mica de jardí m’hauria venut l’ànima i les cames. ¿Oi que no ho diria ningú? -I després, mirant-me va afegir-: Només es viu fins als dotze anys. I a mi em sembla que no he crescut. Jardí vora el mar

Estimat amic Carner: Hola! Em direu que dir “hola” a un poeta com vos no és ni elegant ni escaient, però avui, tant me fa. Us dic “hola” per treure transcendència al fet que us escrigui una persona que ara, de moment, no sabeu qui és. Carta a Josep Carner, 1 de gener de 1939

Voldria retre homenatge a tres grans figures que m'han ajudat en la meva feina. Són Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra i Josep Carner. Homes de gran categoria, de molta classe, que van picar pedra a la pedrera de l'idioma i van descobrir-hi vetes d’or Pròleg a Quanta, quanta guerra

A les pel·lícules sempre és molt bonic perquè si els que s’estimen són desgraciats, pateixes una mica perquè penses que tot anirà bé; però quan jo ho soc no ho sé mai si tot anirà bé. Tarda al cinema

Vindran les flors, pensava, i els dies blaus amb llargs crepuscles rosa. Felicitat

Que ressecs són els llavis quan el cor sofreix! La brusa vermella

Em deia: totes les llàgrimes de la terra van a parar al mar. La meva Cristina

A banda i banda de la carretera s’estenien els camps de blat. Les espigues es doblegaven, madures, plenes, a punt de rebentar; una brisa lleugera les omplia d’onades rosses. El sol es ponia entre boires: un sol de color de carmí. Orleans, 3 quilòmetres

Ada Liz no pot dormir i, com altres vegades, sense que li calgui cridar-los, els seus pensaments es claven en el record d’un home que de debò havia estimat. Ada Liz

Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant. La plaça del Diamant

Quan algú que coneixem té un amor, es veu. Els ulls, el gest, la manera de caminar, la manera de riure, la manera, tot d'una, d'absentar-se, encara que només sigui un segon de tot el que el volta, delaten un cor alterat. Es canvia de conducta. Per ganes de joc

Per dintre, soc com un plat trencat. Rom Negrita

I saber que tu m’estimes, acaba d’equilibrar l’equilibri. Carta a Joan Prat, 1953