La mà com una heura, l'orella, el calfred.
Buidar-se amb les presses
d'un ritme ancestral, desconegut,
i navegar entre el foc d'un infern excitant,
escalar el purgatori del teu coll
i llavors, només llavors, al paradís,
besar-nos la mirada.
Mireia Calafell
📷 Gargallo
27 anys de la mort de Maria Mercè Marçal. La primera poeta que ens va encisar i que continua fent-ho
"I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant"
MMM
Tot semblava un món en flor
i l'ànima n'era jo.
Jo l'ànima flairosa de la prada
q es delia en florir i ser dallada.
Jo l'ànima del bosc q fa remor
com el mar, q és tan lluny en l'horitzó.
Joan Maragall
les veritats pentinen les mentides
quan neixen les paraules
i miro com s'escorren els silencis
per les esquerdes de la veu
i vaig de nord a sud, d'oest a est
sense saber com dir-les
qui vol paraules en un món de sords?
Francesc Garriga Barata
Ragtime
La teva llum aclarirà les ombres
de totes les mentides que dormiten
damunt la meva taula.
Sabré trobar-t'hi al meu retorn?
Quan marxis
tanca la porta sense fer soroll.
Francesc Garriga Barata
Trencà el crit
la nit
llançant el cos
al buit,
ofegat de tenebra.
i obrí
en la pell del record,
traç indeleble,
infinit,
la més fonda frontera.
Marc Granell
Mastaba
Aquest desfici
em ve del fet que he perdut el do
de caminar
amb el cor a les passes
Com gosaré posar mai més
cap peu futur
damunt de tanta terra trasbalsada
Felícia Fuster
Versió original, XII
Gelada balba buscaré
un pèndol nou
que m'assenyali el Sol
i que me'l torni
Potser el veuré sortir com feia abans
I entrar
per les finestres no estrenades
Felícia Fuster
Versió original, XIX
tan sols l'esguard i el tacte,
fixats damunt la pell
aboliran distàncies.
Estimar és conèixer.
Dins nosaltres mateixos s'han de fer els miracles.
Josep Piera
Presoners d'un parèntesi